Consta d'un cos allargat amb una corda tensada amb la possibilitat de limitar la longitud de la corda vibrant de manera dinàmica i així establir la relació entre la llargada de la corda i les freqüències produïdes. És doncs un instrument de laboratori conegut també amb el nom de kanōn. Aquesta limitació es fa mitjançamt un pont lliscant sobre una escala de mesura. Aquest pont lliscant es mou només per la meitat de la corda i cobrint així l'àmbit d'una octava sencera. Aquest fet, i també el que l'escala resultant és logarítmica és sovint ignorat per teòrics, com es veu en el gravat, altrament ben intencionat, de Michael Praetorius i d'altres tractadistes.

Aquesta recreació virtual reprodueix el funcionament d'un monocordi real construit el 1971 per Joan Martí i usat durant dècades en la pràctica musical i pedagògica. La imatge que s'usa de base és l'esmentat gravat de Praetorius, convenientment modificat eliminant el límit dret de la corda, que a partir d'aquest punt segueix doblant-ne la llargada però que no és objecte de cap tipus de manipulació. Normalment aquesta meitat lliure de corda es situa a la dreta, de manera que les notes agudes són a la dreta i les greus a l'esquerra, anàlogament als instruments de teclat.

Amb el ratolí es pot clicar i arrossegar el pont. Al clicar-hi sona la nota de la posició actual. Si l'arrosseguem al deixar-lo anar sonarà la nota corresponent a la nova posició. També podem forçar la reproducció de la nota corresponent prement la tecla "a" del teclat, mantenint-la premunda anirà reproduïnt la nota de manera repetitiva. A més, la tecla "z" es farà sonar la corda en tota la seva llargada, molt útil per a sentir i ajustar intervals.

A sota de la imatge podem llegir en temps real l'interval corresponent a la posició del pont respecte de la corda oberta en cent (¢) així com l'interval musical corresponent més la desviació en cent del punt actual respecte del temprament proporcional estàndard.

Ultra això es pot activar la funcionalitat anomenada "harmònic": amb això, al moure el pont, es fan audible els harmònics que ténen un node, primari o secundari, al punt on es troba el pont, mostrant també la ratio i proporció de llargades de corda, a més del número de l'harmònic (octava = 2, quinta  = 3, etc.)

Addicionalment, i això ja no seria part pròpiament d'un monocordi, a dalt de tot hi ha un teclat amb un selector que permet configurar diversos sistemes de temprament, per a ajudar a experimentar amb diversos intervals sense haver de fer ajustos complicats: prement les tecles del teclat (accionables igualment amb el teclat de l'ordinador) sonarà la nota corresponent, afinada segons el sistema escollit, posicionant també el pont a la posició exacta corresponent a la relació triada.

Per a experimentar afinacions i tempraments de manera polifònica i interactiva:
Clavicèmbal Christian Zell afinable manualment
 
 
 

It consists of an elongated body with a single stretched string whose vibrating length can be dynamically limited. By changing the vibrating length of the string it is possible to observe the relationship between string length and the frequencies produced. For this reason the monochord has traditionally been used as a laboratory instrument for musical acoustics, also known by the Greek name kan?n.

The vibrating length of the string is limited by means of a sliding bridge moving along a measuring scale. In practice the bridge moves only along half of the string, which covers the range of one octave. The remaining half of the string is not manipulated. Because pitch depends on the inverse proportion of string length, the resulting scale is logarithmic rather than linear. This fact is often overlooked in theoretical illustrations, as can be seen in the well-known engraving by Michael Praetorius and other historical treatises.

This virtual reconstruction reproduces the functioning of a real monochord built in 1971 by Joan Martí and used for many years in musical practice and teaching. The image used as a base is derived from Praetorius's engraving, modified by removing the right-hand limit of the string. Beyond this point the string simply continues its length but is not subject to manipulation. Conventionally this free half of the string is placed on the right, so that higher notes appear to the right and lower notes to the left, in analogy with keyboard instruments.

The bridge can be moved by clicking and dragging it with the mouse. Clicking the bridge produces the pitch corresponding to the current bridge position. If the bridge is dragged, releasing it will sound the note corresponding to the new position.

The sound can also be repeatedly triggered by holding down the 'A' key on the computer keyboard. Pressing the 'Z' key sounds the string at its full length, which is useful as a reference when comparing intervals.

Below the image the interval corresponding to the bridge position relative to the open string is displayed in real time in cents (¢), together with the corresponding musical interval and the deviation in cents from standard equal temperament.

A harmonic mode can also be activated. When this mode is enabled, moving the bridge makes audible the harmonics whose vibration nodes (primary or secondary) occur at the bridge position. The corresponding ratio and string-length proportion are displayed, together with the harmonic number (for example: octave = 2, fifth = 3, etc.).

At the top of the interface there is also a keyboard and a selector that allows several tuning systems to be chosen. Although this is not strictly part of a traditional monochord, it allows different intervals to be explored without manual adjustment. Pressing the keys (either with the mouse or the computer keyboard) sounds the corresponding pitch according to the selected temperament and simultaneously positions the bridge at the exact location corresponding to that interval.

To experiment tunings and temperaments interactively:
Christian Zell Harpsichord, with optional manual tuning.